29 d’octubre 2006

Dissabtes sense biblioteca

Reconec que sempre he estat molt sensibilitzada amb els temes relacionats amb les biblioteques. N’he fet ús des que llig, sobretot en la facultat i després com a becària i treballadora. En conec els problemes de fons, però encara em sobten massa coses referides a la seua coordinació, com donar competències a municipis que no hi fan ni cas, com passa a la Biblioteca Municipal de Bunyol: calefacció amb estufes de gas, sense refrigeració, sense dipòsit de llibres, sense banys i encara amb un mostrador de fusta del 1943, aproximadament.

Ahir dissabte, la meua sorpresa respecte al tema la va protagonitzar la Biblioteca Pública de València: quan em disposava a traspassar la seua noble porta, estava tancada i ben tancada. No crec que el problema siga falta d’usuaris: vaig estar una bona estona en una de les terrasses que està situada just enfront i segur que més de cinquanta persones (famílies, estudiants, curiosos...) veiérem nuestro gozo en un pozo. M’he entretingut mirant a la xarxa els horaris de biblioteques públiques d’altres ciutats: només aquesta està tancada al País Valencià i a Catalunya i a Múrcia i a Galícia i ...

¿Com puc esperar que el servei de les biblioteques públiques siga bo, veient la deixadesa que hi ha en l’aspecte de més fàcil solució: l’atenció als usuaris, en la que se suposa que és la biblioteca de referència? Després, és clar, vaig recordar que estava a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, de la música, la ciutat que envolta de cultura a tots, accessible i sense fronteres (sobre tot arquitectòniques). Una ciutat preocupada pels valencians; per ells, lo que haga falta... Valencians de futbol i falles, els altres no comptem.

L’únic que puc fer, anar a la biblioteca i posar una reclamació. Segurament em quedaré amb això, amb una reclamació.