03 de desembre 2006

La pota

El gust estètic es consolida per sedimentació, per acumulació de materials que van dipositant-se a poc a poc; ben valuosos, a més, perquè provenen directament de l’experiència. Al contrari que altres sentits, doncs, el gust estètic millora amb el temps.

Per qui ha fet aquest treball d’aprofitament, el resultat és tot un protocol de respostes davant de determinats estímuls, una autèntica guia de lectura que té, entre els mecanismes més útils, un filtre previ que evita l’acostament a segons quins productes. Ben sovint de manera implícita i, en conseqüència, inconscient; però n’hi haurà prou que s’hi hagen conjugat dues o tres característiques perquè ni tan sols els contemplem com a possibilitat. Ars longa...

El fet, però, és que això es pot assemblar, externament, a un prejudici –suposant que no n’és ja un, de pre-judici– i el prejudici, diuen, cal evitar-lo. En definitiva: que la darrera –que no l’última– confusió entre un prejudici que calia evitar i un avís per no apropar-se a segons què s’anomena ¿Por qué se frotan las patitas?, una monumental estupidesa de quasi dues hores. Fa tanta ràbia perdre-hi el temps...