Un dietari –o un bloc– com un salabre.
Però hi ha les poques coses que no hauria de dir, les comptades coses que no puc dir, i les altres –unes quantes més– que no vull dir. Al remat, convertir açò en un dietari és un propòsit sempre pendent, sovint llunyà. Escriure també és trobar l’escletxa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada