05 de març 2008

Pits

Entre l’Edward i la Florence no hi havia res que passés de pressa. Els avenços importants, els permisos garantits tàcitament per ampliar el que l’Edward podia veure o acariciar, només s’aconseguien de mica en mica. El dia d’octubre que li va veure els pits per primer cop va ser molt abans del dia que els hi va poder tocar: el 19 de desembre. Els hi va besar al febrer, però els mugrons no: els mugrons només els hi va fregar una vegada, al maig.

Ho escriu Ian McEwan en la seua darrera novel·la, A la platja de Chesil. Però a mi m’ha recordat inevitablement un altre text: un dels contes breus que Pere Calders inclou a Invasió subtil. Tot i que amb diferències evidents pel que fa al grau d’acceptació de les normes; i –pel que sembla– a l’èxit final de l’empresa:

La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l’altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l’únic que quedava disponible.

0 comentaris: