Embrutar papers

Però hauria d'haver-hi alguna coerció de les lleis contra els escriptors ineptes i inútils, com n'hi ha contra els vagabunds i els desqueferats. Allunyarien de les mans del nostre poble a mi i a altres cent. No és broma. Embrutar papers sembla que és símptoma d'un segle desajustat. ¿Quan hem escrit tant sinó des que vivim en aquests desordres? ¿Quan ho feren els romans sinó després de la seua ruïna? [...] La corrupció del segle es produeix per la contribució particular de cadascú de nosaltres; alguns hi aporten la traïció; d'altres la injustícia, la irreligió, la tirania, la cobejança, la crueltat, segons que siguen més poderosos; els més febles, entre els quals em trobe, hi aporten la imbecil·litat, la vanitat, l'ociositat. Sembla que siga l'estació de les coses vanes quan les desgràcies pesen damunt nostre. En un temps on fer malèvolament és tan comú, no fer més que inútilment és com lloable.

Michel de Montaigne, Assaigs (Llibre Tercer)