21 de setembre 2008

Incurable

Avui, i per primera vegada a la nostra història, tota una categoria de nens i d'adolescents són estigmatitzats quotidianament, sistemàticament, estigmatitzats com a mals alumnes emblemàtics. Ja no se'ls posa de cara a la paret, ni se'ls planten les orelles de burro, la mateixa expressió “mal alumne” ha caigut en desús, el racisme es considera una infàmia, però constantment són filmats, mostrats a tot França, sobre les malifetes d'alguns d'ells s'escriuen articles que els presenten tots com un càncer incurable al flanc de l'Educació Nacional. No contents de sotmetre'ls a allò que s'assembla a un apartheid escolar, cal que, de propina, els veiem com una malaltia nacional: són tota la joventut de totes les barriades dels suburbis. Tots mals alumnes, en l'imaginari del públic, i perillosos: l'escola deuen ser ells, ja que només es parla d'ells quan es parla de l'escola.

Ja que només es parla de l'escola per parlar d'ells.

Daniel Pennac, Mal d'escola