A propòsit d’un conte de Montserrat Roig, em pregunten pel significat de la paraula empenyorar, i se sorprenen de la resposta. Els explique que, tot i que encara es fa, potser en altres èpoques ha sigut més usual que no ara. “Bé —rectifique—, potser a partir d’ara torne a ser una activitat habitual”. Riuen, riem.
Fa setmanes que prove de situar-los en el context de la postguerra, que els haurà de ser útil per a entendre millor els condicionants de la literatura que s’hi va produir. Per a alguns d’ells, potser serà un poc més fàcil, també, a partir d’ara.
2 comentaris:
Fa poques setmanes a un programa de reportatges que fan a la ràdio feien un referent al Monte Pío i com de nou tornen a ser llocs concorreguts. Les modes de roba ens fan tornar i retornar al passat, ara d'altres coses també poc a poc ens fan instal·lar en uns hàbits passats que ja pensàvem superats.
La versió positiva és aquella que parla de "cicles". La negativa, la que diu que estem condemnats a repetir, una vegada i una altra, els mateixos errors.
Publica un comentari a l'entrada