Quan el que hi ha a fora no provoca més que pànic, es corre el risc de tancar-se, de crear-se una falsa realitat que en suplante l’autèntica. De construir-se una capsa, transparent si es vol, però igualment tancada, sense escapatòria possible. Entrar en un taüt és fàcil; però, ¿qui pot pot eixir-ne sense traure ni un clau?
Vides fràgils com el cristall, com els animalets que col·lecciona Laura, com ella mateixa. La distància insalvable entre l’interior i l’exterior de la casa, entre una realitat tarada i les ambicions nostàlgiques d’una mare dominant. L’abisme entre els somnis i la grisor quotidiana.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada