La mort just darrere de l'esquena

Va notar com al centre del cos se li formava una espècie de tumor, fet d’una por i d’un dolor intensos, que era sens dubte la manifestació d’aquell desig. Era un desig que s’assemblava a la por i al dolor que deu sentir dins el pit algú que té un atac de cor. Un desig que no tenia res a veure amb el desig modest com una piga a la superfície de la rutina quotidiana que representava el contrapunt del somni africà que brillava al punt més alt de la seva consciència, un desig que no s’assemblava en res al desig domèstic que s’esgotava quan penetrava la seva dona un o dos cops per setmana i que s’enfonsava en el fang trist de la fatiga amb un esbufec lasciu i llangorós. El desig que va sentir en aquell moment no podia esgotar-se ni repetint el coit mil vegades, no tenia res a veure amb el tiquet que es dóna després de fer una volta amb un trenet de joguina. Era un desig perillós que només es podia satisfer una vegada, un desig que feia patir perquè en el moment d’arribar al clímax podies tenir la mort just darrere l’esquena nua i suada [...].

Kenzaburô Ôe, Una qüestió personal