Sobre Lídia (2)

I també per atzar va reaparéixer, quan ja no l’esperava, gairebé una dècada després. Fa uns mesos, quan ja no el buscava, el vaig retrobar en una llibreria de Barcelona.

Un llibre no és el mateix llibre en cada nova lectura; però, més encara, un lector no és el mateix lector, tampoc, ni en cada nova lectura ni vuit anys després. I hi havia el temor d’haver-me’l inventat, d’haver-hi construït un mite. En absolut. No sé si he fet la mateixa lectura, no sé si he llegit el mateix llibre; però el trasbals ha estat idèntic; la impressió, similar. Lídia de Cadaqués m’ha colpit tant com la primera vegada; més, potser, per la sensació de recuperar una peça important de la meua història particular —lectora i no.

---

* Sobre Lídia (1)

Sobre Lídia (1)

El vaig llegir fa vuit anys, gairebé per atzar: quan algú me’l va enviar perquè donara la meua opinió sobre un projecte editorial que tenia aquesta obra de base. I em va impressionar, la història que s’hi contava i la manera com s’hi contava.

No en coneixia l’autora ni el personatge central, i potser per això encara em va colpir més, per la total absència d’expectatives. Però també, probablement, perquè l’essència de la història em tocava —i em toca— una fibra molt interior, molt propera. Aquella “Crònica d’un deliri” a què al·ludeix el subtítol.

Vaig haver de retornar-lo a qui me l’enviava, el vaig buscar sense èxit durant uns mesos, i hi vaig desistir finalment. Lídia de Cadaqués, però, formava ja part dels meus llibres; d’aquells que recomanaria amb els ulls tancats, d’aquells que —explicant la història d’uns altres— expliquen alguna cosa de mi, molt meua, molt íntima.

Un estiu

...entre lectures i relectures:

• Roberto Bolaño, Los detectives salvajes
• Giacomo Casanova, El duel
• Danielle Collobert, Allò doncs
• Cristina Masanés, Lídia de Cadaqués
• Anaïs Nin, Una espia a la casa de l’amor
• Narcís Oller, Pilar Prim
• Per Petterson, Cap a Sibèria
• W. G. Sebald, Els emigrats
• Anne Sexton, Com ella
• Lleó Tolstoi, La mort d’Ivan Ilitx
• David Vann, Sukkwand Island
• Stefan Zweig, Montaigne
• Stefan Zweig, Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona

...i dues obres de literatura catalana contemporània que no he sigut capaç d’acabar de llegir, que se m’han caigut de les mans.

PIB

Li agradaria llevar-li importància i la roba.
Allò primer no sap com, i l’últim no s’atreveix.
La realitat és, però, que li dóna importància i el temps.
Mentre aquest passa, pensa un negoci amb lletres grans
i en anglés: I EXPORT DESIRE
Qui ho sap, potser augmente el seu producte interior brut.

El seu sentit autèntic

Ens pensem que coneixem els que ens envolten i que podem preveure les seves emocions, però és tan sols un miratge. La vida interior d’una persona és el secret més impenetrable del món, una cambra cuirassada. […] La biografia que deixem rere nostre com el rastre d’una serp a l’arena: vet aquí un artifici que sovint ens conforta. […] El sentit d’una vida és la vida mateixa, allò que construïm cada dia sense ser-ne conscients. Per això, quan les vivim, la majoria de situacions no tenen un significat especial. El miratge del sentit ve després. Seiem en un cafè, parlem amb un amic i justifiquem el nostre passat mirant enrere. L’ordenem. De la necessitat d’entendre els nostres dies, en fem una virtut. […] Reduïm la vida a unes quantes paraules, la simplifiquem, però el seu sentit autèntic és complexitat, contradicció, incertesa.

Jordi Puntí, Maletes perdudes.

E

Querétaro és un símptoma impagable de la malaltia. Que m’hi incloguen a l’hora de fer recompte dels parlants del seu idioma, també.

Omphalos

Anava a enllaçar i recomanar el text que publica avui O-TeArai, però no sé si estic del tot d’acord amb la conclusió final de dErsu_. Llegir i escriure? En absolut! Les principals activitats d’aquells que es fan dir escriptors són, per aquest ordre, dir-se escriptors i fer-se dir escriptors. Constituir-se en gremi, grup, grupuscle o capelleta, engegar activitats de caire recíproc —inclosa la masturbació— i inundar l’hiperespai de fotografies amb el posat adequat hi estarien també relacionades.

L’excepció és invisible.

duel

una passa, dues passes... tres... set...
i tu? i jo? i la carn que trèmula espera?
dret al cor o al cervell. i tu i jo
esperem l’acte final, el tret definitiu.
la mirada o la paraula.

Anna Montero, Teranyines

Going Underground

Ignore en què s’assemblarà la història que vivim i la Història que escriuran. En qualsevol cas, però, modestament propose de recuperar-hi el concepte d’exili interior. I parle de valencians, d’alguns valencians.

Perspectiva de gènere

(Imatge presa amb el mòbil, ara fa quasi un any, en un aparcament del centre de València).