I també per atzar va reaparéixer, quan ja no l’esperava, gairebé una dècada després. Fa uns mesos, quan ja no el buscava, el vaig retrobar en una llibreria de Barcelona.
Un llibre no és el mateix llibre en cada nova lectura; però, més encara, un lector no és el mateix lector, tampoc, ni en cada nova lectura ni vuit anys després. I hi havia el temor d’haver-me’l inventat, d’haver-hi construït un mite. En absolut. No sé si he fet la mateixa lectura, no sé si he llegit el mateix llibre; però el trasbals ha estat idèntic; la impressió, similar. Lídia de Cadaqués m’ha colpit tant com la primera vegada; més, potser, per la sensació de recuperar una peça important de la meua història particular —lectora i no.
* Sobre Lídia (1)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada