Avís a navegants

Deu ser perquè la feina d’acadèmics els deixa massa temps lliure. O perquè no acaben de trobar la manera de justificar el sou milionari que cobren a càrrec del pressupost. Ho ignorem. El ben cert és que cada vegada que donen senyals de vida no sabem què és millor: que continuen amb la seua hipocresia, però calladets, o que claven cullerada en llocs inexplicables i creant confusió on no n’hi ha. La darrera –que no l’última– en aquest article que signava divendres Jordi Colomina. I el signava –ho copie literalment– com a “Catedràtic de Filologia de la Universitat d’Alacant i membre de l’AVL”. Noteu el paral·lelisme: ser catedràtic d’una filologia sense nom i membre d’una acadèmia que és valenciana però de-no-se-sap quina llengua; segur que deu haver alguna explicació més enllà de la simple covardia.
El text, digne del millor surrealisme i amb unes quantes faltes d’ortografia, parteix d’una suposada resistència: emprar el topònim València amb accent obert. Una resistència que en cap moment no documenta, més enllà del panegíric del senyor Adlert –que deu semblar-li digne de tenir en compte. La qüestió filològica, però, és només l’excusa; i la prova, si calia, és que després del totxo –sobretot pensant en quin mitjà l’ha publicat– arriba el paràgraf definitiu:

Si l´Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptara la grafia Valéncia, coherent amb la pronunciació unànime regnícola, lluny d´afavorir tendències segregacionistes, enfortiria l´autoestima dels nostres conciutadans envers la pròpia varietat i contribuiria a reforçar el seu prestigi com a institució representativa i garant de la sobirania lingüística dels valencians

La primera part és, clarament, allò que es diu un avís a navegants; la segona, molt més sucosa, tota una declaració d’intencions: primer hem creat l’entitat i, ara, provem de crear-ne la necessitat. Això sí: no podrem dir que no estem advertits.