La curiositat és l'enllaç

Posem enllaços a les nostres webs –o links, si ho preferiu, que queda més cool– però n’hi ha pocs que funcionen tan bé com aquells que activa a la nostra ment la literatura i, en general, l’art. Tan bon punt he enllestit la nota anterior sobre el Dillatari de Ponç Pons, enllace amb altres textos que el completen, que en parlen, que el glossen.
Així, Pons fa referència a la quantitat d’obres mestres que es publiquen cada setmana a casa nostra; tantes, que ens podem permetre el luxe d’obviar determinats autors que no apareixen habitualment a les fotografies. L’enllaç era, doncs, inevitable amb aquest aforisme de Stanisław Jerzy Lec:

––Per què –vaig preguntar a un crític– va escriure vostè sobre això dient que era un esdeveniment memorable que tindria una importància crucial?
––Sobre què? –va preguntar.

Però Pons també al·ludeix a la seua capacitat de sorprendre’s, de tenir curiositat. I ara l’enllaç és intern, cap a una nota d’ara fa tot just tres anys:

Per imperatius laborals, convisc i assistesc amb perplexitat a la vida d’algú que aconsegueix de moure’s pel món sense curiositat. I la perplexitat esdevé, irreprimiblement, indefectiblement, una monumental i còsmica enrabiada. La curiositat: una de les raons més fonamentals del viure.

I, pense ara, potser hauríem de donar-li la volta a l’aforisme fusterià:

Morir deu ser deixar de tenir curiositat