Després d’una setmana marcada per les prediccions de doctes analistes polítics i d’aspirants de tota mena sobre el resultat final de les eleccions gallegues, arribem al dia clau amb sensacions agredolces. Perquè Fraga se’n va finalment, però com a conseqüència d’unes eleccions democràtiques i no de la condemna d’un tribunal per participar activament d’una dictadura feixista i criminal. Perquè Fraga se’n va finalment, però després que el partit que ell representa a Galícia haja guanyat les eleccions, amb un 150% (!) dels escons del segon partit més votat. Perquè Fraga se’n va finalment, però fa una mica d’angúnia haver d’alegrar-se amb l’hipotètic mal menor que s’anuncia com a recanvi. I encara en fa molta més assistir al discurs possibilista dels que troben cap relació entre aquest resultat –que no es va decidir ahir, que Fraga ja havia guanyat la setmana passada– i una mena d’efecte papallona que arribaria fins al carrer Cavallers.
Però Fraga se’n va finalment: que vaja per l’ombra i que no el tornem a veure mai més; ni a ell, ni als de la seua estirp.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada