27 de març 2007

El poble-nosa

Remenant textos. Poemes, sobretot, però no només. Fent-ne una selecció per ser dita en públic. I un dels que s’hi cola és aquest de Sarsanedas; dues vegades oportú, per desgràcia:

A alguns que s’estranyen de nosaltres

Nobles i bells senyors inconscients feliços
multiplicats cofois entre els miralls
d'Aranjuez o Versalles,
per gala coronats de barretina
frígia,
oh jacobins beats i gaditans metòdics,
ben satisfets i grassos en esperit,
us conec el rebuf quan ens trobeu
arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
en un racó molest
del racional jardí geopolític.
I què hi farem, si som el poble-nosa,
si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d'esperar que presentem excuses.

Jordi Sarsanedas