[1 de febrer de 2005] Jaume Subirana reprodueix en una entrada de Flux una part d’un article signat per Miquel de Palol que havia aparegut a l’Avui d'aquell mateix dia –l’enllaç sembla que ja no existeix.
[5 de febrer de 2005] El Llibreter, en una de les primeres anotacions del seu bloc, se’n fa ressò i –a propòsit– es pregunta: Per cert: Ha estat Adrada l'objecte de les ires de Miquel de Palol? A l'article 'A propòsit de les pírriques elegàncies de neonoucentistes frustrats', en què denuncia l'art treballós de l'ocultació, a qui es refereix, doncs?
[7 de febrer de 2005] Una trucada de Miquel de Palol a Jaume Subirana, que aquest darrer explica també al seu bloc, en què el primer desmenteix qualsevol al·lusió al segon en l’article esmentat més amunt. Hi diu Subirana: m'ha explicat que de fet es tracta de l'inici de les seves memòries literàries, tal com es podrà comprovar el dia que apareguin publicades.
[10 de febrer de 2005] El Llibreter s’hi torna a referir, a partir de l’aclariment de Subirana a la nota anterior.
I avui, dos anys després, torne a ensopegar amb l’article en qüestió. Però en aquesta ocasió ni en forma d’article, ni tampoc –malgrat la trucada que referia Subirana– en les hipotètiques memòries literàries de Palol, sinó com una part del “Proemi” a Dos poetes. Tot i que sense el fragment on hi havia la frase de la discòrdia: Ovella terminal, només del silenci definitiu cal protegir-se, i la via no són les falses discrecions, les pírriques elegàncies de neonoucentistes frustrats.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada