26 de març 2007

Si

És massa temps amb obres

Si això funcionés d’una manera més regular com a dietari, hi hauríem de consignar coses i més coses que van quedant pel camí. Per exemple: els tres dies a Barcelona, mig per fugir de les falles, mig per visitar uns amics; o els altres dos en un lloc pont entre Barcelona i València, aquests sí, per fugir del fallerisme invasor i abusiu.

Si la constància amb què hi escrivim fos una altra, ens hi hauríem referit inevitablement als correus intercanviats amb Ferran –a qui no coneixem de res!– a propòsit d’allò de la miopia i a iniciativa seua; i a la manera desinteressada amb què ens va fer d’observador de la presència valenciana a la Fira del Llibre en Català de Barcelona. Sobretot, per deixar constància –més que no del resultat de l’observació– de l’agradable sensació que suposa ser objectes d’una amabilitat com aquesta.

Si sovint no ens allunyàrem d’ací immediatament després d’haver fet una anotació, i durant uns quants dies, podríem contestar en el moment oportú els comentaris que hi deixaren, i evitar el risc que el fet s’interpretés de cap altra manera.

I etc.

Hi fem propòsits, però. Bàsicament, d’això es tracta.