La muerte y la doncella, al Teatre Talia. Per la intensitat i la persistència dels aplaudiments finals, és evident que una part important del públic no comparteix la meua impressió de l’obra. No he llegit el text d’Ariel Dorfman ni n’he vist cap adaptació teatral prèvia. Recorde, en canvi, la versió cinematogràfica que en va fer Polanski, i hi havia dos elements que aleshores em van semblar fonamentals que ací no he trobat enlloc. Tensió dramàtica, d’una banda, especialment entre la dona i el presumpte torturador. I l’estructura de thriller, de l’altra, que provocava en l’espectador el dubte constant respecte de les paraules de l’una i de l’altre. Dos elements que no només serveixen perquè l’obra s’espolse la monotonia en què cau aquesta versió en molts moments: són indispensables per generar el debat moral –ètic– que hi ha al darrere; que en suposa, em sembla, el tema central.
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada