19 de novembre 2006

Contenció

imatge

Ficció [...] gira al voltant de la contenció emocional [...] parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. (Cesc Gay)

Contenció emocional, efectivament, i una tensió sexual que va creixent a mesura que avança la pel·lícula, fins a esdevenir-hi hegemònica. Gay ha situat els dos personatges principals –un director de cinema en crisi creativa i una violinista de vacances– en un context totalment allunyat de l’habitual, des del punt de vista geogràfic però també –i sobretot– vital. I és allà on sorgeix una història imprevista però plena de força, que el director narra amb un llenguatge fílmic despullat i exempt –en aparença– d’artifici. Es tracta, en definitiva, d’una de les vessants més colpidores de Ficció: la increïble capacitat de bastir una història sobre silencis, sobre diàlegs maldestres i balbucejats, sobre mirades esquives, sobre gestos indecisos. Bastir una història, en resum, més sobre les omissions que no sobre les accions. Una història d’amor, bàsicament, però que també té molt a veure amb la solitud, el pas del temps, la desorientació, el dubte...

0 comentaris: