30 de juliol 2005

Axi con cel c’anan erra la via

Entrevista en l’Avui amb Xavier Folch, director de l’Institut Ramon Llull. Li pregunta Ignasi Aragay per la relació que té l’entitat amb les Illes; ni entrevistador ni entrevistat fan cap al·lusió, tanmateix, a la que té –o no té– amb el País Valencià.
El plat fort, però, ve de Frankfurt, i no són salsitxes. Els arguments són coneguts: potser podem discutir sobre la legitimitat d’una i altra postura, però allò que és innegable és que no són compatibles. Això és: a Frankfurt ha d’anar o Gil de Biedma o Ausiàs March, però no poden anar tots dos. O la cultura catalana és aquella que es fa a Catalunya o és aquella que es fa en català. El senyor director de l’Institut –que no és, potser és convenient recordar-ho, el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya– defensa la primera opció:
Però la cultura catalana al llarg dels segles també s'ha expressat en llengües diferents: Ausiàs March en provençal, Llull en llatí i àrab; els il·lustrats catalans van escriure en castellà quan el país era monolingüe català [...] Hem de defensar com a gent nostra Montalbán, Gil de Biedma o Juan Goytisolo entre els morts, i Mendoza, Marsé, Cercas o Ruiz Zafón entre els actuals.
En escassament un paràgraf hem matat Juan Goytisolo i hem posat Ausiàs March a escriure en provençal. Senzillament genial.

0 comentaris: