29 de juliol 2005

Una cura de repòs

L’estiu és moment de retornar als clàssics. D’assaborir-los sense presa, amb la lentitud pròpia d’aquestes vesprades. Així doncs, amic Castorp, inicie, ara i ací, l’ascensió de la teua muntanya.

La contarem detalladament, amb cura i precisió, perquè, la diversió o l’avorriment d’una història, ¿què potser han depès mai de l’espai i el temps que ocupava? Sense témer el mal regust de la meticulositat, més aviat som del parer que només allò minuciós és realment distret.
Per tant, el narrador no enllestirà pas la història de Hans en un girar d’ulls. No n’hi haurà prou amb els set dies d’una setmana, ni tampoc amb set mesos. És millor que no compti prèviament quant de temps terrenal se li escolarà mentre el té enxarxat. Alabat sia Déu, tampoc no han de ser set anys!
I doncs, comencem.
Thomas Mann, La muntanya màgica

0 comentaris: