12 d’octubre 2005

Medo

Quem dorme à noite comigo
É meu segredo,
Mas se insistirem, lhes digo,
O medo mora comigo,
Mas só o medo, só o medo

Fa relativament poc que en tinc notícia, però ja no puc deixar d’escoltar aquesta veu intensa, exquisida. La veu de Mariza: el fado ressuscitat en l’art d’aquesta dona nascuda a Moçambic, però afaiçonada a la Mouraria de Lisboa.

0 comentaris: