28 d’octubre 2005

Octubre

Doble sessió, ahir, de Premis Octubre.
Primer, la conferència de Martxelo Otamendi, a partir de la pregunta: Hi ha alternativa als grans grups de comunicació?. Otamendi, que va ser director del segrestat Egunkaria i actualment dirigeix Berria, explica algunes de les claus del funcionament del periòdic, al mateix temps que va fent una radiografia bastant exacta dels tics i de les manies d’allò que ell anomena les cultures minoritzades. Potser li’n faltava una d’important: la poca o nul·la cura que mostren alguns d’oferir productes mínimament dignes, sota el pretext que una hipotètica causa comuna justificaria qualsevol nyap. No sembla, per cert, que aquest siga el cas de Berria. Vicent Partal, que és qui presenta a Otamendi, avança als assistents que Xirinacs serà alliberat de manera imminent. És l’avantatge, diuen en to irònic, d’assistir a conferències amb periodistes.

Després, ja a la nit, Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida recorden Ovidi Montllor i Guillem d’Efak al claustre de l’edifici antic de la Universitat de València. Cançons cantades –fins i tot Biel s'hi anima amb un romanç de d'Efak–, cançons recitades, poemes dits amb acompanyament musical, fragments més o menys autobiogràfics dels dos artistes-pallasos-cantants-poetes-actors... Malgrat la reiteració en molt poc de temps de nombrosíssims homenatges a Ovidi –quin motor més potent que és la mala consciència– les seues cançons no deixen d’emocionar fins al punt del nus constant a la gola.

A punt d’acabar octubre, passada la mitjanit i asseguts en un lloc a l’aire lliure, no deixa de sorprendre’m que ens hi estem a gust en mànega curta.

0 comentaris: