11 d’octubre 2005

Y da esplendor

L’autor d’aquest petit recull de proses s’ha cenyit –i mira de cenyir-se durant tot el seu aprenentatge– amb el màxim rigor de què és capaç, al lèxic i les normes establertes pel mestre Pompeu Fabra i per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta actitud, respectuosa i sensata –si se li permet de qualificar-la així–, tal vegada l’única a adoptar per tots nosaltres, no allibera aquest modest escriptor, però, de dubtes, de perplexitats i, a estones, d’una molt molesta sensació de patiment ortopèdic, excessiu o innecessari.
Potser, com diu Espriu, aquesta fóra l’única actitud sensata i coherent. Deu ser, però, que tendim a desconfiar del meliquisme conservador i poruc dels encarregats de vetllar de la cosa nostra, perquè acostumem –en general, i per sort– a ser bastant més creatius i acostats a la realitat que no ells.
Fa només uns mesos, quan vaig mostrar per primera vegada aquesta pàgina a F –que és terminòleg de professió– ja s’hi va referir amb un to decididament sorneguer fent servir la nomenclatura oficial: diari interactiu personal. Devia pensar, com Espriu, en el patiment ortopèdic i innecessari que això suposava. Avui, la notícia diu que el Termcat aprova –finalment, que és una paraula que no diu la notícia però que afegim nosaltres– la forma bloc. Atents com sempre als vertiginosos canvis del món, adaptant-s’hi a una velocitat d’infart, construint una llengua moderna amb una seguretat i una eficàcia dignes d’elogi.

0 comentaris: